Aparecen y desaparecen como el río Guadiana…

 

 

Los pancarteros del “No a la Guerra” han organizado un acto reivindicativo en el Círculo de Bellas Artes de la ciudad de Madrid, en motivo de la controversia surgida entre España y Marruecos a raíz del Caso de Aminatou Haidar. Alegan necesaria una implicación de la monarquía en las tareas político diplomáticas, ya que según ellos, la gran amistad que une a Mohamed VI, rey de Marruecos, con nuestro monarca podría ayudar en la búsqueda de la solución

La gran mayoría de ellos, encabezados por el cineasta Pedro Almodóvar y artistas como Pilar Bardem, sí, ésa que dijo “todos los que votan al PP son unos hijos de puta”, son conocidos por encabezar otras campañas como la Plataforma de Apoyo a Zapatero (el comité de la ceja) o la ofensiva de la SGAE contra los usuarios y los internautas, etc. Por todos nosotros es conocido que estos personajes de la cultura y el celuloide son “modernos”, “de izquierdas”, “progresistas” y como no, “republicanos”.

La pregunta que a mi personalmente me viene a la cabeza es la siguiente:

Si éstas personas, que hicieron campaña por un candidato de izquierdas y “obrero” a la presidencia del gobierno español, que se definen progresistas y republicanas y que se muestran públicamente en contra del partido político que a día de hoy representa la voluntad ciudadana y la alternativa de gobierno, ¿Porqué quieren que la monarquía entre en el juego político? ¿Porqué no le exigen a su valido político (no hablemos del Canon) que mejore su gestión diplomática e institucional?   

Pedrito, tocayo, ¿acaso ya no confías en tu amigo José Luis y su gobierno? ¿O es que quieres instaurar el absolutismo? ¡Tú si que eres de izquierdas hombre!

Lo de ésta gente sí que es perder la fe en el gobierno y el Santo Zapatero.

Frases…

 

“Corrupto no es sólo aquél que se embolsa dinero público para sus fines particulares, o lo cobra a terceros a cambio de favores políticos, también lo es aquél que pacta con los que son corruptos”.

Ramon Aguiló, Ex Batle socialista de Palma

(Diario de Mallorca, diumenge 29 de novembre de 2009)

 

Això fa pensar…                    

No ho trobau Biel [Barceló] i Xisco [Antich]?

Escena 2.

I a la fi hem renovat. “Renovat”. Perque jo repetesc al capdavant de l’equip de Noves Generacions de Sineu. El passat divendres varem celebrar el IV Congrés Local dels joves del Partit Popular, on triarem la nova directiva per als propers tres anys.

Han passat més de tres anys des de que la idea de crear una junta a Sineu va començar a rodar. Un vespre ens reunirem a ca en Pere Joan tots els jovenets peperitos. Érem en Marc Aleix, en Sergi, na Carme, ses Laures, es meu germà i jo. De Palma vengueren tres desconeguts a tutelar-nos i introduïr-nos dins del món que representa Noves Generacions. Aquell vespre fou un punt d’inflexió en el que representa la política per a la joventut del municipi.

Poc a poc l’anarem liant. Crearem un blog, des d’on embossarem als partits polítics opositors, i també al Batle sense voler. Participarem a les activitats que a nivell regional s’organitzaren, coneguent nous companys i posteriors amics. Hem col·laborat al 100% amb les iniciatives municipals que ens han requerit. Manifestacions, actes reivindicatius, participació a fires, campanyes locals, etc. En definitiva, em pres part de la vida juvenil, política i ciutadana del nostre poble, la nostra comunitat i el nostre espectre polític. Molts moments inoblidables; uns dolços, altres més amargs.

Dia 6 però, començarem una nova etapa. Amb el complet suport dels meus companys de Noves Generacions de Sineu i el recolzament explícit de la junta local del Partit Popular em vaig presentar a la reelecció. Després de refundar la junta juvenil del Partit Popular al poble, a nivell personal m’he proposat enfortir-la per que no depengui de cap membre en concret. Ha de tenir força per si mateixa. En els propers tres anys hem de ser capaços d’augmentar de forma considerable la nostra taxa d’afiliació, apropar el Partit Popular i les nostres idees als joves dels poble i deixar-nos veure de forma incansable. Només així s’ens tendrà en compte. 

Laura, un beso. Sergi, una aferrada. Fora voltros, no triunfarem. I a en Romerito, un cate, que ja que és el nou, comença a ser hora de que aprengui com va un poc tot, i que s’adoni compte que sense ell, en un futur, no farem res!

+ Info a:  www.nnggsineu.wordpress.com/lorganigrama/  

El Censo de los Muertos

El difunto Doctor Negrín vuelve a fomar parte del Partido Socialista “Obrero Español”. Quizá, en su acomodación institucional, el PSOE ha decidido que ellos, la casa grande del socialismo español, sean a partir de ahora el censo de los fallecidos de nuestro país. ¿Cumpliendo su función censal, afiliarán también a ciudadanos desaparecidos como el dictador Francisco Franco, el General Serrano o a Pablo Iglesias?   

¿O debería el PP balear afiliar a Antoni Maura, único balear que ha ocupado la presidencia del Gobierno español, y que era de ideología liberalconservadora?

D’interès general.

 

Ja hi tornam a ser amb el xou secessionista. Fonts verídiques i fiables ho han anunciat als mitjans de comunicació, i es farà públic oficialment la setmana que ve. Enlloc de col·laborar amb una pluja d’idees que puguin donar com a fruit tota una sèrie de mesures anticrisi (ben necessàries amb l’augment de l’atur i els imposts gràcies a la magnífica gestió del govern central), els membres d’Esquerra Importada de Catalunya troben que és el moment de fomentar consultes independentistes als sis municipis on té representació a les Illes Balears. Un cop més ha quedat patent l’interès de certs col·lectius, de certes persones.

En una situació incomparable si no és amb la post guerra de la segona guerra mundial, on l’atur quasi arriba al 20%, el deute públic creix de forma exponencial, hi ha fam i s’apugen els imposts generals, un sector que es defineix d’esquerra (sector polític preocupadíssim per  l’autèntic benestar social), dedica el seu temps, recursos i representació institucional per fer la bufonada política genuïna del curs polític. No presenten mesures fiscals. No presenten propostes socials des del seu punt de vista completament legítimes. No! Un altre pic, tornen a demostrar el seu paper al tauler del joc polític. Ni interès general ni preocupació pel benestar dels ciutadans. Res!

Rere el capítol d’Arenys de Munt (on es va permetre un referèndum il·legal i quasi hi va haver tupes entre els radicals d’extrema dreta i d’extrema esquerra), ve la segona part, però no a Catalunya. Ara toca a terres balears. Mitjançant mocions, volen promoure referèndums per a la consulta sobre l’independència de Catalunya (donant per suposat que Balears és Catalunya, clar). És a dir, que aquest és el moment idoni, -segons el seu criteri- per, a més de passar-se pel forro la Constitució i la resta de la llei, gastar doblers de tots els contribuents.

Senyors d’Esquerra Integrada de Catalunya teniu raó, mentre el país s’ensorra amb una crisi econòmica i social, consultar la possibilitat d’independitzar-se (de forma il·legal, clar) es l’interès general. Idò, que te pareix!

Un estiu per no oblidar

-

Aquest ha estat i continua essent un estiu per no oblidar. Rere la fructífera campanya electoral de les eleccions europees i l’estressant temporada d’exàmens finals arribà l’estiu; un cop més el Sol i els turistes han enfonsat les nostres illes. I els polítics en general han fugit de vacances, però no la fiscalia ni el socialisme.

Emperò, aquests fets i altres típics, que donaven color a la temporada estiuenca han passat desapercebuts degut a circumstàncies i successos terribles que han trasbalsat momentàniament la vida quotidiana dels illencs i la resta d’espanyols. Un migdia de juliol érem molts els que treballàvem al Sol, dinàvem amb la família o érem a la platja quan, de sobte, les retransmissions ordinàries de notícies locals i nacionals anunciaren que un artefacte havia estavellat a la caserna de la Guàrdia Civil de Palmanova. Dues vides plenes de somnis i desitjos desaparegueren i rere elles, s’encetà un període de dolor per les famílies i la societat en general. Un abans i un després pels balears i en especial els mallorquins, que per primer cop hem sentit de veres i d’aprop el que significa la paraula terrorisme. Fórem molts els que ens concentrarem a la Plaça de Cort, a la Seu o a Palmanova per donar suport a les famílies i les institucions i per rebutjar els terroristes d’ETA i la seva activitat, amb el convenciment emperò que representen per l’Estat una espècie de gra acneic purulent que aviat serà eliminat de l’organisme. Ho demostrava la fermesa de les famílies i la maduresa de la societat civil que marxà en repulsa de l’atemptat.
Rere això, quatre atacs més. Quatre explosions que clarament han volgut afectar al sector econòmic més important de les Illes i el país, el turisme. Quatre pèrdues de temps que han servit per tudar pólvora, donar pistes a les forces i cossos de seguretat per enxampar els bàrbars, i unir-nos un poc més a tots els demòcrates.

Per altra banda, l’estiu 2009 serà recordat pel destapament de l’escàndol del Palma Arena, una obra ambiciosa i valenta de l’anterior Govern balear. Una infraestructura que presumptament ha estat tocada pel corc de la corrupció, i ha servit a certs sectors polítics de l’esquerra per fer befa i enfoter-se’n del PP i demostrar el que realment representen en política. Mai en la història s’ha vist un tracte tan parcial per part de les fiscalies baix l’ombra de Conde Pumpido, Carrau i Horrach; fins i tot s’ha donat el cas de que el sindicat policial més important del país ha denunciat el tracte sofert pels detinguts pel Cas Espasa.
Però bé, el temps posa a tothom al lloc que li correspon. Confiem en la Justicia.

Com dic, aquest estiu és per no oblidar