Article d’opinió a Díngola

Fa unes setmanes l’organització de la revista de l’Obra Cultural Balear a Sineu em va demanar la meva col·laboració com a redactor de la nova secció “Creu o Cara”, que tracta temàtiques relacionades amb Sineu i les Illes Balears. Gustosament, com a amant del meu poble, vaig dir que sí a l’oferta, ja que entre tots, tenguem l’ideologia que tenguem, hem de fer poble. La temàtica proposada no em va extranyar gens; la famosa estàtua i les reformes legislatives de Bauzà per fer del català un mèrit. De totes maneres, he d’agraïr públicament a Díngola l’oferta de col·laboració que hem feren i destacar que, sigui la que sigui l’ideologia de les publicacions, tota promoció cultural del nostre municipi és positiva. Endavant! 

A continuació us reproudeixo el meu article:

POST JACOBUS. HI HA VIDA. 

Perquè es xerra tant de l’estàtua del Rei Jaume II a Sineu? El que és una magnífica donació, a agraïr als seus promotors, pareix que per un cert sector polític s’ha convertit en una batalla. Al cap i a la fi, amb legalitat, és una gran idea que Sa Plaça honori a qui va ser el Bon Rei, un dels grans impulsors de la nostra Vila. Sense dubtes, aquesta estàtuta, promoguda, feta i ornamentada per sineuers ha de quedar on està, a Sineu; hem de continuar tenint el privilegi de ser els primers mallorquins en comptar amb una escultura de Jaume II.

Malgrat això, pel benefici de tots, els sineuers ens hauriem de preocupar més dels afers més cabdals. Pareix que per a determinats actors de la nostra petita societat, l’única frontera política és en Jacobus, i que a part d’això, Sineu no té un demà. Vila la Primera no ha de basar les seves preocupacions en una estàtua, si no en el poble que volem tenir d’aquí mig segle. Ens hem de preocupar de la nostra economia, de la nostra fiscalitat, de que Sineu continuï sent un dels centres neuràlgics de la pagesia mallorquina. Ens hem d’encarregar de que Sineu tingui futur, ja que com a poble històric i rural amb un gran atractiu, pot competir dins de la principal indústria balear, que és el turisme. Ho podem fer promocionant les nostres peculiaritats gastronòmiques, històriques i culturals.

Mostrar la meva sorpresa per l’escàndol que ha suposat la modificació de les lleis de Funció Pública i Normalització. Ens queixem dels polítics que no compleixen les seves promeses, ara un sector es queixa de que les compleixin. Insòlit. Si bé és una mentida descarada que el català desapareix de les nostres institucions, -determinat personal ho continuarà tenent com a requisit-, o que es castellanitzaran els nostres topònims, -per Llei els topònims només podràn estar en català o bilingües-, aquestes modificacions són una aposta del Govern, qui equipara la nostra normativa a la d’altres comunitats com a Euskadi, on fins i tot hi ha lliure elecció de llengua a les escoles. Contra els arguments nacionalistes, la parla del basc ha augmentat més d’un 30% els darrers deu anys. El temps dirà. Al meu parer, la millor forma d’impulsar un idioma no és imposant-lo com va fer Franco, sino xerrant-lo i escrivint-lo com feim a diari milers de mallorquins.