Record el mes de maig de l’any 2007, quan en plena campanya electoral, els principals partits polítics balears desgranaven les seves propostes i arguments per obtenir el millor resultat electoral possible de cara a la següent legislatura. El PP de Matas, evidentment, va defensar la seva gestió, que principalment es resumia a la construcció d’obres públiques com la autovies de Palma a Manacor, d’Eivissa a l’Aeroport, la millora de les carreteres secundàries, el nou metro de Palma, la nova estació intermodal de Palma , la protecció de grans espais naturals, la construcció de quatre hospitals i desenes d’instituts i residències, l’augment del turisme de qualitat, la abaixada o supressió de nombrosos imposts, etc. Tot això va suposar deixar Balears amb 1800 milions d’euros de deute i un creixement econòmic del 3,5%. Quatre anys després, el balanç va ser significativament diferent. Una estructura pública hexadimensionada, per donar cabuda als sis partits del Pacte i, en resum, un deute de 6000 milions d’Euros. En què han gastat els diners públics els governs d’Antich, Barceló, Tarrés, Ferrer i Calvo?. Personalment opino que hi ha coses que mai entendrem, encara que per sort, avui en dia gràcies a Bauzá i Aguiló els balears tenim la sort de saber quin és l’estat real de les nostres arques públiques. 

Amb aquest panorama, evidentment, només fa falta actuar. Constrènyer. Redimensionar. Replantejar. El president Bauzá va donar una lliçó interna i externa en demostrar que, tot i haver obtingut una confiança històrica reflectida amb trenta cinc diputats, havia d’assumir la seva responsabilitat. Ho va reflectir reduint a la mínima expressió el Govern, que històricament havia tingut deu conselleries, que en l’època de l’esquerra va arribar a tenir quinze membres, i que en l’actualitat compta amb vuit, inclòs el president. I, a més, suprimint la meitat de les empreses públiques. Aquesta reestructuració no ha estat l’únic gest del nou Govern, el Pla de Sanejament, l’augment de les llibertats individuals i lingüístiques, l’atracció de grans inversors i la recuperació de la confiança del principal sector econòmic balear són mostres del que han estat cent dies de Bauzá i el que poden ser quatre anys en el futur. Ja està bé de la cultura del subsidi; és hora d’assumir, especialment els joves, l’emancipació estatal. El jovent hem de demostrar que per evolucionar no necessitem a Papà Estat.

Si el proper 20 de novembre es materialitza el canvi cap al sentit comú i la recuperació, com reflecteixen totes les enquestes, amb totes seguretat Espanya es trobarà en un punt d’inflexió, ja que en l’actualitat no només vivim una crisi econòmica i financera, sinó també política, i cal tenir uns governants a l’altura de les circumstàncies. Ara sí que tinc l’esperança que Balears, els meus illes, les nostres illes, tornin a ser el que eren. A la fi els joves tornarem a veure l’horitzó.