31 de Desembre. Soc patriota.

-

-

Avui, 31 de desembre, celebrem la Festa de l’Estendard, commemoració de l’arribada del rei En Jaume, que es produí tal dia com avui, l’any 1229. Any rere any, les nostres institucions, celebren aquesta destacada data amb una ofrena floral a l’estàtua eqüestre de Jaume I, a la que una rere l’altra, les institucions, partits polítics i organitzacions socials, reten homenatge a la persona que incorporà Mallorca a la Corona d’Aragó i a la cristiandat.

Enguany, per primer pic vaig assistir a tal celebració, i vaig constatar l’espectacle lamentable que és. Des de fa anys, la Plataforma Trenta-u, organització independentista i catalanista, organitza coincidint amb l’anomenada ofrena, una manifestació que reivindica l’independència dels inexistents Països Catalans. Aquesta conegudíssima concentració compta tradicionalment amb el suport de les Joventuts d’Esquerra Nacionalista-PSM, Iniciativa Verds, els joves renegats d’Esquerra Republicana de Catalunya, els Maulets, el Cajei i altres males herbes.

Any rere any, la majoria d’aquests col·lectius autoproclamats com Nacionalistes i Socialistes (en aquest mateix ordre…), juntament amb el PSM, aprofiten per fer-se seva una festivitat que és de tots els mallorquins i mallorquines, sense distinció de raça, procedència o opinió política. I any rere any es presenten a la Plaça Espanya amb banderes alienes a la nostra terra, com la respectable bandera catalana i la discutible estelada, per mitjançant xiulets, crits, talls de mànega i insults, embrutar la festa. Amb aquest panorama, que com dic, any rere any veim a la premsa, realment qualsevol es pot demanar perquè vaig assistir a l’ofrena.

Ho vaig fer, igual que els meus companys de Noves Generacions, sense anar identificat amb cap insígnia que no fos una bandera mallorquina, per reivindicar que la Festa de l’Estendard és de tots, que soc mallorquí i que soc espanyol. Ens trobarem a la Plaça d’Espanya i visualitzàrem amb respecte l’ofrena floral; ofrena rere ofrena, les institucions, partits polítics i organismes socials desfilaren davant el Rei En Jaume amb insults o aplaudiments, segons el seu color polític. Insults fets pels simpatitzants radicals de les associacions nacionalistes, socialistes i catalanistes, que duen estelades, banderes catalanes, i fins i tot de la URSS i de Lennin (impresionant!). Curiós va ser que els que s’autoproclamen sense vergonya nacionalistes-socialistes, insultéssin com a nazis als companys de Noves Generacions que feien la nostra ofrena al Rei.

Després de l’acte protocolari, verem els tradicionals enfrontaments, desqualificacions i talls de mànegues… ben enmig del trui, la Polícia Nacional, anomenada pels nacionalistes-socialistes com força repressora, feixista i colonitzadora. Abans, però, els mateixos que ens anomenàven tant a nosaltres com a la Policia com a feixistes i nazis, foren els que intentaren cometre un delicte i, de passada, badaren el cap a un pobre home major al que li tiraren una cadira a la cara, quant de forma innocent, passava pel carrer.

De tornada cap a Sineu, parlant amb els companys Laura, Xexu, Esperança i Toni, vaig reflexionar jo mateix sobre els successos i el que podria aparèixer a la premsa, però no massa, ja que les reflexions foren interrompudes per uns skins que es dedicaren a qüestionar la nostra llibertat per haver assistit a la Festa, que dic, és de tots. Arribat a casa, vaig obrir els diaris digitals a l’espera de veure les notícies i la manera d’enfocar-les per uns i altres mitjans. A dBalears, es destacava la càrrega policial repressora, ignorant que es produí per haver comès un delicte i haver agredit a un home major. Vergonyós. A El Mundo, en redacció bé, en imatges malament, ja que (esper que per error), ens va identificar com neonazis, quant els neonazis del Movimiento Republicano Socialista, que també provocaren i la embrutaren l’ambient sense motiu, eren uns altres situats a vint metres de nosaltres.

He tret ben poques coses en net, d’haver assistit a la que és també la meva festa, i no la dels que no volen ser mallorquins.

En positiu, per poc que he fet, pegant quatre contestacions amb els meus companys de Noves, almanco he reivindicat l’identitat mallorquina, la llibertat, la igualtat i la concòrdia d’un poble com Mallorca, que dins de l’Espanya plural que existeix al segle XXI, ha sabut sobrepassar una història turbulenta, aprovar una Constitució de gran èxit, i respectar la voluntat d’autogovern que es plasma a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. I en negatiu, desesperació meva, no he trobat el que pensava innocentment trobar, que és rigor històric i fonaments pels arguments dels polítics del PSM, ERC i nacionalistes-socialistes dels Maulets.

Com bé ha dit avui horabaixa pel Facebook el meu amic Andreu Ferrer, n’hi ha que esteim ben orgullosos de ser el que som; altres odien els que no són com ells. Uns defensem les nostres banderes, la mallorquina i l’espanyola; altres les cremen. Uns cantem; els altres insulten. Uns només aplaudim o callam; els altres escridassen. Uns respectem; altres desprecien. Uns feim festa, altres agredeixen. El patriotisme és l’amor a la teva terra, el nacionalisme es l’odi a la terra del veïnat.

Una darrera reflexió, especialment referida als de les JEN i JERC. Com pot ser que uns autoproclamats republicans, que critiquen com a genocidi altres conquestes històriques, retin homenatge a un Monarca del segle XIII? O no tenen criteri ni principis, o són ben curts…

SIGUEU FELIÇOS AMB LA GENT QUE VOS ESTIMA, igual que ho seré jo. Desitjau el millor per aquest nou 2011, BON ANY!!!!!!!!!!!!!