La cara dura (o la curtor) de l’algaidí.

 

 

Ja tenim pròrroga. La macedònia del Pacte de Progrés, a més de trobar-se en situació de minoria parlamentària, ni siquiera ha sabut exercir una mínima mostra del que és la Democràcia en el món occidental, presentant els seus pressuposts al poder legislatiu de les Illes Balears.

En un sectari exercici d’ignorància sobre l’existència del Parlament balear, i després d’haver mostrat la seva proposta pressupostària a Unió Mallorquina i Partit Popular, baix el criteri de “mirar y no tocar”, el Pacte del PSOE, Bloc i Eivissa pel Canvi s’ha escorat encara més a la banda esquerra, radical i autoritària, evitant negociar uns comptes beneficiosos per la gent que forma les Illes Balears. Aquest és un fet insòlit en la història de les Illes Balears i el seu Parlament. Ni abaixada d’imposts, ni austeritat a les administracions públiques; Antich i companyia volen que la societat balear estrenyi un poc més el culet, per ells poder continuar encalentint l’escó, la moqueta i el cotxe oficial.

En el context que representa la obligació de la UE a Espanya de retallar el seu dèficit i regirar les seves polítiques econòmiques i fiscals, a Balears, (que recordem, sí és Espanya), feim tot el contrari. Al conseller d’Economia i Hisenda de la Comunitat i al president del Govern s’els ha acudit la idea de prorrogar els comptes del 2010 mitjançant decret. Ni negociació amb la gran majoria de la societat balear representada per més del 55% dels vots que sumen PP i UM, ni consulta a l’òrgan que reflecteix la sobirania balear, el Parlament. Serà per Decret, un instrument per a que l’executiu aprovi ressolucions d’extraordinària urgència.

Seria correcte aprovar un pressuposts d’emergència per decret, ja que si aquests foren els adequats, seria el camí de la recuperació. Però no en aquest cas, en el que les polítiques fiscals expansives continuaràn durant tot l’any 2011 ofegant les families de les nostres Illes. El PSOE, com a partit majoritari de la coalició antiPP, serà el responsable. Un cop més, amb aquesta mostra de la feblesa del Pacte de Progrés, que recorre a mesures poc democràtiques i inadequades per sortejar la seva mediocritat, els principals damnificats som totes i cadascuna de les persones que residim a l’arxipèlag balear. Qui ens diria que aquell algaidí al que li va caure un càrrec executiu damunt, sense demanar-ho ni esperar-ho, tendria la cara tan dura com per arribar a l’extrem d’ignorar les regles del joc democràtic…

Senyor Antich, els pressuposts es redacten, després es presenten al poder legislatiu per a que els revisi i hi faci propostes, finalment s’aproven; i si això no pot ser, es porroguen. No a l’inversa. Això és l’ABC de la política econòmica. Vostès, senyors del Pacte, o sou abundants en curtor, o teniu la cara molt dura.


De la Direcció General de Joventut, i altres herbes…

 

 

Si no m’ho haguessin fet reflexionar, hauria estat tan pardal de no adonar-m’en compte. Gracias Javi. Resulta que ahir, davant dels Jutjats de Via Alemanya de Palma, a part de tots els ciutadans que es congregaren per rebre l’ex president del Govern, Jaume Matas, hi havia nombrosos càrrecs polítics.

Com sabeu, en Xisco Antich va treure defora dels pactes de govern, malnomenats “de Progrés”, a tots els consellers, directors generals, secretaris i demés càrrecs de confiança afiliats a Unió Mallorquina. Aquest partit, fruit de les negociacions que es dugueren a terme el juny i juliol del 2007, es va fer càrrec de les àrees relacionades amb Medi Ambient, Turisme, Esports i Joventut, a quasi totes les institucions illenques importants. Així, al Govern el conseller d’Esports i Joventut i el seu procedent director general de Joventut eren ambdós d’UM. Idò, després de tot el circ del divorci PSOE-Bloc amb UM, es va procedir a reajustar el volum del Govern i reassignar carteres. Arrel d’això, la competència en matèria de Joventut va caure en mans de la Conselleria d’Afers Socials (que ostenta Fina Santiago, d’Esquerra Unida), dins la qual s’hi troba la Direcció General de Joventut, que va ser assignada al secretari general dels Joves d’Esquerra Nacionalista-PSM, Joan Ferrà.

Que consti que, no tenc res en contra d’en Joan; el conec d’haver coincidit a algunes tertúlies de la ràdio en nom de Noves Generacions, als debats dels joves polítics d’en Biel Cadilla d’ONA Mallorca. Però no és de rebut que un jove que suposa tenir “visió”, “inquietuds”, i “ganes de fer feina”, recien nomenat càrrec executiu de ni més ni manco la Comunitat Autònoma, dediqui el seu temps de feina (que paguem tots els balears…) a anar als jutjats a montar saraos i circs, com si qualsevol altra militant fos. I que consti que aquest post no l’he publicat per defensar la figura d’en Jaume Matas, ni molt manco. D’això ja s’en encarregaran els missers i jutges (en demostrar la seva culpabilitat, no la seva innocència, que consti), i si l’ha feta, que la pagui ben pagada.

Fa rialles (o plorera) que un nou Director General, que durant dos anys i mitg ha anat de la ma de les JEN-PSM a reivindicar polítiques juvenils davant dels mitjans de comunicació i institucions, ara es dediqui a anar a rebre imputats a Avinguda Alemanya i a repartir billets de 500€ amb la imatge de na Maria Antònia Munar i en Jaume Matas, enlloc de ser al seu despatx treballant per tots els joves de les Illes Balears. Aquesta és la política en matèria de Joventut pels Joves d’Esquerra Nacionalista-PSM: figurar, cobrar un bon sou i erosionar al PP sigui com sigui (a UM no massa, no fos cosa l’hagin de tornar a necessitar).

Joan, no sabies que els dimarts es dia feiner? Si la seva tasca consisteix només en això, qualsevol vol ser Director General…

Foto: Diario de Mallorca

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.