De la Direcció General de Joventut, i altres herbes…

 

 

Si no m’ho haguessin fet reflexionar, hauria estat tan pardal de no adonar-m’en compte. Gracias Javi. Resulta que ahir, davant dels Jutjats de Via Alemanya de Palma, a part de tots els ciutadans que es congregaren per rebre l’ex president del Govern, Jaume Matas, hi havia nombrosos càrrecs polítics.

Com sabeu, en Xisco Antich va treure defora dels pactes de govern, malnomenats “de Progrés”, a tots els consellers, directors generals, secretaris i demés càrrecs de confiança afiliats a Unió Mallorquina. Aquest partit, fruit de les negociacions que es dugueren a terme el juny i juliol del 2007, es va fer càrrec de les àrees relacionades amb Medi Ambient, Turisme, Esports i Joventut, a quasi totes les institucions illenques importants. Així, al Govern el conseller d’Esports i Joventut i el seu procedent director general de Joventut eren ambdós d’UM. Idò, després de tot el circ del divorci PSOE-Bloc amb UM, es va procedir a reajustar el volum del Govern i reassignar carteres. Arrel d’això, la competència en matèria de Joventut va caure en mans de la Conselleria d’Afers Socials (que ostenta Fina Santiago, d’Esquerra Unida), dins la qual s’hi troba la Direcció General de Joventut, que va ser assignada al secretari general dels Joves d’Esquerra Nacionalista-PSM, Joan Ferrà.

Que consti que, no tenc res en contra d’en Joan; el conec d’haver coincidit a algunes tertúlies de la ràdio en nom de Noves Generacions, als debats dels joves polítics d’en Biel Cadilla d’ONA Mallorca. Però no és de rebut que un jove que suposa tenir “visió”, “inquietuds”, i “ganes de fer feina”, recien nomenat càrrec executiu de ni més ni manco la Comunitat Autònoma, dediqui el seu temps de feina (que paguem tots els balears…) a anar als jutjats a montar saraos i circs, com si qualsevol altra militant fos. I que consti que aquest post no l’he publicat per defensar la figura d’en Jaume Matas, ni molt manco. D’això ja s’en encarregaran els missers i jutges (en demostrar la seva culpabilitat, no la seva innocència, que consti), i si l’ha feta, que la pagui ben pagada.

Fa rialles (o plorera) que un nou Director General, que durant dos anys i mitg ha anat de la ma de les JEN-PSM a reivindicar polítiques juvenils davant dels mitjans de comunicació i institucions, ara es dediqui a anar a rebre imputats a Avinguda Alemanya i a repartir billets de 500€ amb la imatge de na Maria Antònia Munar i en Jaume Matas, enlloc de ser al seu despatx treballant per tots els joves de les Illes Balears. Aquesta és la política en matèria de Joventut pels Joves d’Esquerra Nacionalista-PSM: figurar, cobrar un bon sou i erosionar al PP sigui com sigui (a UM no massa, no fos cosa l’hagin de tornar a necessitar).

Joan, no sabies que els dimarts es dia feiner? Si la seva tasca consisteix només en això, qualsevol vol ser Director General…

Foto: Diario de Mallorca

Fi a la Munarocràcia

Miquel Nadal, ex president d’UM, ex conseller de Turisme de la CAIB i ex regidor de l’Ajuntament de Palma, ha aixecat la manta. En Nadal ha implicat directament a la Presidenta del Parlament, ex presidenta del Consell de Mallorca i ex presidenta d’UM, Maria Antònia Munar, en certs assumptes ben delicats. Com a reacció a n’això, na Maria Antònia ha dimitit; ja no és la segona més alta personalitat i institució de l’arxipèlag.

S’ha acaba la Munarocràcia; una etapa que conclou avui, caracteritzada per la superdependència dels dos grans partits de la comunitat autònoma, PP i PSOE, segurament passarà a la història política de les nostres Illes Balears. Esperem no tornar a veure un equip conegudament brut, que en el paper de frontissa, ha extorsionat un pic rere l’altre als partits que representaven les minories majoritaries. Deim adéu a la Munarcràcia, aquest model polític caracteritzat per donar la presidència de les nostres institucions al partit manco votat.

Una nova etapa política comença avui a les Illes. Descansin tots ells en pau.


Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.